Teories del desenvolupament

A) Teories ortodoxes: Identifiquen desenvolupament amb creixement del PIB per càpita

1.- Teories de la modernització:

• Importància de l'acumulació de capital
• Importància de la industrialització
• El take off
  
• Promou el proteccionisme (substitució d'importacions, escasa priorització de les exportacions)
  

2.- Teoria neoliberal: "Consens de Washington" (anys 80, FMI, BM, EEUU, G7)

• Promou el lliurecanvisme (apertura econòmica, liberalització comercial i financera)
  
• Promou polítiques macroeconòmiques sòlides (baixa inflació, poc dèficit públic, balança de pagaments equilibrada)
  
• Atorga major protagonisme el mercat i promou la reducció correlativa del tamany i de la intervenció de l'Estat
• Desinterès per les consequències socials d'aquestes mesures
  

B) Teories heterodoxes: El subdesenvolupament no és un estat transitori, sinó el resultat d'unes estructures internacionals que bloquejen el desplegament de les seves forces productives

1.- Teoria neomarxista (centre-perifèria)

• El subdesenvolupament prové de la continua extracció del su excedent prouctiu per part de les economies capitalistes més avançades
• El desenvolpaet podriaolir-se amb la reinvsió d'aqueest excedent en el propi país
• Les classes dominants de la perifèria no estan interesades en desenvolupar un capitalisme productiu als països dominats
• El desenvolupament productiu només és possible amb un canvi polític radical (revolució)
• El centre es caracteritza per l'homogeneitat i la perifèria per l'heterogeneitat
• Desenvolupament i subedenvolupament formen un únic sistema mundial on el centre s'especialitza en produir i exportar manufactures industrials i la perifèria (al menys inicialment) en produir i exportar matèries primes
• Les relacions comercials reprodueixen aquestes disparitats. El lliure comerç no comporta un benefici a les dues parts sinó que contribueix a augmentar les desigualtats internacionals.
  
• El centre -i no la perifèria- concentra els resultats econòmics del progrès (mitjançant la força política i militar i el comerç desigual)

2.- Teories neoestructuralistes: Rebuig frontal de les polítiques del "consens de Washington" per l'elevat cost social que comporten (amb resultats més be mediocres), per l'ajornament sistemàtic de les necessàries "mesures socials" i per la pretensió generalitzadora que ignora la realitat específica de cada pais.

• Proposen aplicar les mesures estabilitzadores amb gran cura, a partir de les circumstàncies específiques de cada païs. No aplicar en tot lloc les mateixes solucions estàndar
  
• Recuperar l'Estat com actor essencial del desenvolupament
  

C) Teories alternatives (Michael Todaro, Amartya Sen)

• Todaro defineix desenvolupament com un procès multidimensional que inclou:
  

1. Grans transformacions de les estructures socials, de les actituts la gent i de les institucions nacionals
   
2. Reducció de les desigualtats i erradicació de la pobresa
3. Creixement econòmic ràpid
   

• Els valors centrals del desenvolupament (si falta un d'ells es desenvolupa un cercle viciòs i es fa impossible sortir de la pobresa) són:
  

1. Satisfacció de les necessitats bàsiques vitals
2. Autoestima: ser persona
3. Llibertat, possibilitat d'elegir

• Les idees de Todaro enllacen amb el concepte de desenvolupament humà elaborat pel PNUD i basat en els treballs d'Amartya Sen (Nobel 1998). Sen diu que:

1. El subjecte del benestar és l'ésser humà i cal acabar amb la pobresa, la ignorància, la malaltia i la desigualtat d'oportunitats.
2. L'objectiu del desenvolupament és ampliar les capacitats de les persones
3. Sobre aquesta base es va desenvolupar l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que combina longevitat, nivel educatiu i nivell de renda (en PPA i ponderada)

• Desenvolupament= procés d'ampliar la gama d'opcions de les persones, oferint-les millors oportunitats d'educació, atenció mèdica, rendes i feina, i incloent l'espectre total d'opcions humanes, des d'un entorn físic en bones condicions fins a les llibertats econòmiques i polítiques
• (Des de la cimera de Rio de 1992 s'utilitza el terme desenvolupament sostenible que "aten les necessitats del present, sense desatendre les necessitats de les generacions futures")